Quinze anys més tard, la memòria d'aquell dia ha tornat a mi. He vist aquell noi vagarejant entre les bromes de l'estació de França i el nom de Marina s'ha encès una altra vegada com una ferida fresca. Tots tenim un secret tancat amb clau a l'àtic de l'ànima. Aquest és el meu. A la Barcelona del 1980 l'Òscar Drai somia despert, fascinat pels palauets modernistes propers a l'internat on estudia. En una de les seves escapades coneix la Marina, una noia audaç que comparteix amb l'Òscar l'aventura d'endinsar-se en un enigma dolorós del passat de la ciutat. Un misteriós personatge de la postguerra es va proposar el més gran desafiament imaginable, però la seva ambició el va arrossegar per uns camins sinistres amb unes conseqüències que algú encara ha de pagar avui."Per alguna estranya raó, un se sent més proper a segons quines de les seves criatures sense que sàpiga explicar gaire bé el perquè. Entre tots els llibres que he publicat des que vaig començar en aquest estrany ofici de novel·lista, pels volts del 1992, Marina és un dels meus favorits.""A mesura que n'avançava l'escriptura, tot en aquella història va començar a tenir regust de comiat, i quan la vaig acabar, vaig tenir la impressió que alguna cosa dins meu, alguna cosa que avui dia encara no sé molt bé què era però que trobo a faltar cada dia, es va quedar allà per sempre."Del pròleg de Carlos Ruiz Zafón per a aquesta edició.