Es deia Raimon Panikkar (Barcelona 1918 - Tavertet 2010). Erudit excels, viatger infatigable, interlocutor fascinant, oficiant extàtic, escriptor fecund que anava més enllà de l'escriptura i parlava del silenci de la paraula. Sempre serè i somrient, fresc i lúcid fins al final. Home bell i encantador, lleuger i robust, delicat i resistent. La llegenda és una mirada llunyana, i aquí resideixen la força, la bellesa, la fascinació i la seducció que la impregnen. Panikkar es presentava i era vist d'aquesta manera. Era un meteor, un cometa, un llamp. Sempre venia de lluny i després desapareixia. Procedia d'un ric passat, compost de totes les terres que havia recorregut i de tots els coneixements que havia acumulat.

Més enllà de la llegenda, la investigació biogràfica ens permet superar el retrat hagiogràfic i obtenir una imatge més fidel a la realitat històrica. Si l'obra de Panikkar és interessant, important, fascinant i grandiosa, no ho és menys la seva trajectòria vital. Si es mira la seva vida amb honestedat, delicadesa i respecte, i sense prejudicis, idealitzacions ni censures absurdes, es troba en ella la clau de comprensió del seu missatge.