Tota persona humana posseeix un esperit poètic. N'hi ha prou amb acollir les mirades dels seus ulls, escoltar la cadència del seu parlar, i veure el ritme delerós dels seus passos.
Com per art de àgia neixen constantment en el bressol del seu viure cordials il·lusions lluminoses, embellint la circumstància que l'envolta.
I molts pateixen, ben sovint, la recança de sentir molt més del que són capaços d'expressar.
Aquesta riquesa de l'esperit humà, cridat a ser artista, poeta i profeta de l'existència humana fa que, del viure i del conviure dels homes i dones flueixi com un element balsàmic que assuauja les impotències, les ferides, i il·lumina la penombra de la mort progressiva d'admirables realitats i d'estimades vides.
En tota existència humana hi ha una poesia viva, soterrada en el ritme real de la vida, passió i mort de la persona, però tanmateix, d'una força, d'una bellesa i d'una transcendència immesurables.
Aquest llibre és també dedicat a la incomptable generació de persones que amb les seves vides, potser sense saber-ho, han escrit les més belles i esperançadores poesies.