Podem observar la manca d?aprofundiment en debats sobre el model
social i econòmic com un déficit de coneixement històric i lògic que
l?article de Víctor Martínez-Gil ve a pal·liar. El recorregut metòdic que
fa per les relacions lusitanes i catalanes permet d?aprofundir qüestions
com ara la independència (en relació a què?) o el federalisme (de quin
tipus?). Aquest coneixement és complementat per la perspectiva històrica
i filològica que desenvolupa August Bover i mitjançant el diàleg
entre la literatura i l?art que Joan Ramon Resina fomenta de manera
convincent. Però de quina manera la relació entre realitats lingüístiques,
literàries i culturals que es manifesten com a diferències pot constituir
identitats nacionals? Si Miquel Gibert traça el camí recorregut pel
teatre català en un diàleg fructífer amb la seva recepció, Esther Gimeno
Ugalde segueix la ruta del cinema en català des dels seus difícils orígens,
poc abans de la dictadura franquista, fins l?actualitat complexa d?una
expressió artística multimèdia. És aquí on Catalunya emergeix com a
paradigma hipotètic d?una nova babel.