No tothom és a París la primavera de 1968. Harry Gelb viu a Istanbul, en un núvol d opi, compartint vida bohèmia amb un amic que pinta. Entre borratxeres i experiències opiàcies, en Harry va omplint llibretes amb les seves provatures literàries. Però llavors fa un pensament i se n torna a Alemanya on sobreviu combinant tota mena de feines. Allà coneix de primera mà els moviments anarquistes i les primeres comunes de Berlín oest, les cases ocupes i la moguda de locals i revistes contraculturals de Frankfurt. Constata que seguir una mica la veta i fer-se el radical pot ser una excel lent manera de buscar-se la vida o lligar, sigui a la barra del bar o en una assemblea eterna. El protagonista narra aquest moment d efervescència política i social amb distància irònica, tendresa i certa perplexitat. En un dels seus encàrrecs eventuals, viatja a Londres per entrevistar William Burroughs, un dels seus referents al costat de Kerouac, Fallada, Bukowski, Chandler i Hammet. El tema de la conversa no serà la literatura sinó com desenganxar-se de l heroïna. Però és possible deixar l heroïna? I la literatura? Matèria pr