Sortir de la violència de gènere és possible mitjançant perspectives de gènere, és a dir, mitjançant el treball amb una mateixa i amb els que ens envolten, treball basat en el llegat de dècades i dècades dels pensaments i les pràctiques de dones que van ser sensibles, i alhora reivindicatives, davant de les experiències individuals i col·lectives de dominació social i submissió que han patit les dones només pel fet de ser-ho. Aquestes dones ens xiuxiuegen a l'orella com sirenes i ens fan qüestionar el més inqüestionable que mai no ens hem plantejat en les nostres vides quotidianes, i que en tantes ocasions hem cregut i seguit cegament, sense cap raó ni sentit.

(De la «Introducció» de Pilar Albertín Carbó)