L?aventura d?iniciar la creació d?una nova vida és un espai emocional i
real alhora, que solament el pot glossar la dona. Solament la dona embarassada
pot donar raó de les emocions, de les esperances, dels somnis i de
l?estima total envers la vida que fa camí entre la sang i els òrgans femenins.
No obstant això, l?autor ha gosat endinsar-se en l?ànima d?un dona
embarassada a fi de captar la meravella que suposa el fet de portar al món
una nova vida. I un cop passat el miracle ha fet aquest poemari de reflexions
i maduracions usant paraules menudes, però grans i potents alhora.
En la primera part, la mare parla i parla perquè sap que una vida es transforma
lentament dins l?oasi matern. Sí, una nova vida que escolta, que sent
les paraules. I que fa festa perquè les entén. En la segona part, i una volta
arribat el nounat al País de la Vida, segueixen les paraules de la mare amb
el miracle que hi ha al braç. I dirà al fill: ?Si abans de nàixer hi havia dues
vides, la meua i la teua, ara també n?hi ha dues de vides, la teua i la meua?