El dia de la Constitució espanyola, divendres 6 de desembre de 2013, el 129è president de la Generalitat va agafar un paper i un bolígraf i, al despatx del Palau, va escriure una pregunta que canviava la història del país. Un paper, aquell paper manuscrit, trencava amb una tradició de 150 anys de catalanisme. "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? Sí o No. En cas que la resposta sigui afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent? Sí o No." I la gran virtut de l’acord posterior amb els partits, més enllà de posar data a la democràcia, és que el gruix del catalanisme polític, el motor de transformació del país, deixava oficialment de ser autonomista i passava a ser estatista. El catalanisme vol un Estat. Catalunya vol les eines d’un Estat. I aquest és l’autèntic camí sense retorn