Aquesta obra pretén recuperar un episodi sovint oblidat de la història de la pedagogia esportiva del nostre país. Ens referim a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, creada l'any 1931 per Albert Bonet i Pere Tarrés. Durant el període que s'estén fins el juliol de 1936, la Federació va desenvolupar una activa campanya educativa en què -a més de promoure la salut i la higiene- va utilitzar l'esport com a eina evangelitzadora. La gimnàstica, l'excursionisme, l'atletisme, el bàsquet, el futbol, el ping-pong, van ser algunes de les pràctiques esportives dels fejocistes que volien emular la imatge de l'atleta cristià present en les cartes de sant Pau. El llibre inclou un estudi introductori on s'analitzen diversos aspectes com les relacions entre esport i cristianisme, la dimensió esportiva i integral de la pedagogia fejocista, etc. A continuació, s'ofereix una tria de textos de diferents autors (cardenal Mercier, Pere Tarrés, Albert Bonet, Joan Serrahima, Carles Cardó, etc.) per tal d'il·lustrar els pnts més significatius de la vida fejocista, que va veure en l'esport la metàfora de la lluita que ha de seguir qualsevol cristià. En un moment en què l'esport ha esdevingut un fenòmen mediàtic d'abast planetari, amb símbols i rituals pseudo-religiosos, sembla d'allò més oportú pouar en una de les pàgines més brillants de la nostra pedagogia esportiva.