Caterina Riba presenta aquest estudi sobre l'obra de Maria-Mercè Marçal des de la «permeabilitat», des de la intertextualitat i el procés obert de significació que permet la seva poesia. La primera part se centra en la reflexió de Marçal entorn de la tradició literària i de la teoria feminista, mentre que la segona part analitza la reformulació dels prototips femenins, des de les bruixes i altres figures de la tradició popular, fins al paper de la dona en la Bíblia, la figura del pare, i el diàleg de la poesia marçaliana amb l'obra de diversos escriptors i escriptores, com Dickinson, Perkins Gilman i Plath. El llibre es clou amb una bibliografia exhaustiva i actualitzada sobre Marçal.