LA CULTURA I L'ART EN EL PURITÀ I AÏLLAT PRIMER FRANQUISME Ara fa cinquanta anys, Barcelona inaugurava el Museu Picasso, fet que certificava la voluntat col·lectiva de reprendre el projecte cultural i de país anterior a la Guerra Civil. Enrere quedaven dues dècades en què, superada la immediata postguerra, la voluntat de modernització cultural del país havia maldat per sobreviure, adaptant-se a unes circumstàncies profundament adverses, en forma d'una modernitat no sempre visible que va sobreviure amb cautela durant els primers anys del franquisme fins a l'arribada de la nova atmosfera aperturista dels anys 60. Els autors reflexionen sobre les polítiques culturals, les orientacions estètiques, les circumstàncies històriques i els protagonistes més significatius entre 1942 i 1963, d'acord amb les úniques estratègies possibles aleshores: resignació, restauració o resistència. ? REPÀS DE LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES I LA VIDA CULTURAL AL LLARG DEL PRIMER FRANQUISME, EN QUÈ LA RECERCA DE LA MODERNITAT ARTÍSTICA QUEDA LATENT. ? ARTICLES DELS MILLORS EXPERTS EN L'ART DE L'ÈPOCA, QUE S'ESTÀ REVALORANT. ? ES TRACTEN SOBRETOT TRES DISCIPLINES ARTÍSTIQUES: ARQUITECTURA, PINTURA I LITERATURA.