Cloc! s?aparta clarament de la línia dels anteriors poemaris d?August Bover. Després dels darrers reculls japonitzants, vinculats a uns paisatges concrets, ara el poeta s?endinsa pel camins iniciats per l?avantguarda francesa del grup Oulipo i, encomanant-se a Llull, fa un recorregut polimorf per algunes de les contraintes classiques: el sonet amb eco, el poema aparentment bilingüe, els gentilicis desplaçats, els lipogrames monovocalics, el monosil·labisme, la seqüencia de tautogrames, etc. Pero no s?atura aquí, sinó que va molt més enlla tot explorant algunes de les característiques de la llengua catalana: el triftong, l?ús de la dieresi, del guionet i del punt volat, l?obertura i el tancament de les vocals, la vocal neutra, els sons de les consonants, les combinacions dels pronoms febles, les interjeccions onomatopeiques o la formació de paraules. I, tot plegat, en un deliciós dialeg amb els esplendids dibuixos de Pere Capella Simó, que s?integren perfectament en el joc. Perque, com diu Marius Serra en el proleg, aquest Cloc! no clou res, sinó que obre noves vies per a la literatura potencial en la nostra