«Però he de dir que m'ha sorprès que molt sovint una idea es formulés dins meu d'acord amb una mètrica determinada, no prèviament triada. Sovint m'he trobat a mi mateix pensant en hendecasíl·labs d'una manera natural, o en altres estructures rítmiques més breus.» (Josep M. Espinàs). Una autobiografia? No a la manera habitual. A la manera Espinàs, saltant d'un tema a l'altre, lliurement, al llarg dels anys. Recollint moments i fets que estan guardats en la memòria de l'emoció. Una discreta ironia tampoc no hi podia faltar. I, per damunt de tot, una rotunda independència que es manté intacta als 88 anys. Moments de tendresa, de tristesa. I tot narrat amb un ritme que demana ser llegit en veu alta. Un Espinàs fidel a ell mateix i alhora diferent.