Arreu es multipliquen les experiències populars que volen canviar les coses. Per aconseguir-ho comencen pel que és més proper, l autogovern. Sota aquesta «aposta municipalista» s arremolinen diferents elements de política local en forma de candidatures alternatives forjades per la societat civil. En aquest sentit, Catalunya té una tradició particular arrelada a la proposta federalista i de municipi lliure de Pi i Margall. De forma menys institucional, la trobem tant en el protagonisme anarquista durant les vagues de lloguer i lluites del segle passat com en l autogestió de la Revolució de 1936. Més recentment, quan encara era inquestionable el règim del totxo, l experiència de les CUP o les candidatures del Vallès (entre d altres), han posat sobre la taula l alternativa d un municipalisme emancipador. Tard o d hora aquests projectes hauran de bregar amb les institucions. Així doncs, hi ha dues tensions que tiben de manera recurrent la seva existència: una, entre els moviments i els partits; l altra, dins la temptació de la gestió política.