L'any 1845, Balzac va decidir aplegar el conjunt de tota la seva obra sota el títol de La comèdia humana. Les dues novel·les que us oferim en aquest volum formen part del cicle anomenat Escenes de la vida privada, dins l'apartat «Estudis de costums».

En La dona abandonada, Balzac ens descriu el doble abandó de què és objecte la vescomtessa de Beauséant, una dona que viu reclosa rere els murs de la seva propietat. Després d'haver estat abandonada pel seu marit, tota mena de rumors giren al voltant de la seva solitud fins que un dia un jove aristòcrata, Gaston de Nueil, trenca el seu aïllament i aconsegueix seduir-la.

La falsa amant, escrita en un temps de turbulentes relacions entre Balzac i Madame Hanska, planteja la conveniència d'inventar-se una falsa aventura per amagar el veritable desig per la persona estimada. En aquesta novel·la de caire mundà, hi proliferen els personatges habituals dels salons parisencs que conformen La comèdia humana.

En totes dues obres, els protagonistes viuen obsessionats entre la disjuntiva d'un amor irrefrenable i els interessos materials que el condicionen.

Honoré de Balzac (1799-1850) és considerat el novel·lista més important de les lletres franceses. La Comédie Humaine, el colossal projecte literari de tota una vida —que inclou obres transcendentals i immarcescibles com El cosí Pons, El pare Goriot o Eugénie Grandet, entre moltes altres—, el convertí en l'historiador del present i en el mestre de les generacions posteriors. No hi ha dubte que Stefan Zweig tenia raó quan deia: «Mai abans de Balzac no s'havia emprès deliberadament una comesa tan vasta; mai l'audàcia d'una voluntat descomunal no havia rebut una recompensa tan gran».