Els pensadors de la Grècia arcaica, imprecisament anomenats presocràtics,
es proposaren d?entendre el món. Encetaren ?i a fe que ho feren de
debò!? una manera molt desimbolta de pensar i d?ordenar el món en la
qual encara ens sentim reflectits, perquè trepitgem la mateixa terra i
contemplem el mateix cel.
D?aleshores ençà, l?activitat filosòfica ha anat esdevenint més i més
complexa ?acadèmica i tot!?, però la tasca del filòsof que tots portem a
dins no ha pas canviat gaire: admirar-nos del que veiem, tot demanant-nos
quin sentit pot tenir tot plegat.
Aquesta breu antologia, dividida en deu unitats temàtiques, gira entorn
d?un centenar de concisos poemes ?tanques i haikus?, que interpel·len
uns quants textos antics, molts d?ells fragments d?allò més enigmàtics.
Representa, doncs, una contribució més a l?inveterat diàleg entre la poesia
i la filosofia, inextricablement vinculades l?una a l?altra.