És una mostra de poesia viva de Pep Joan Noguerol, Andreu Arranz, Bartomeu Crespí i Bernat Mas, molt contemporània i que combina el coneixement de la tradició amb la nova cultura líquida, informe i irreverent.
El recull ofereix, des d'una consciència de la decadència occidental i el pessimisme, una visió del canvi de gustos musicals i d'estats d'ànims, una actitud força diferent a la de les generacions anteriors, on la festa i la contracultura juvenil anaven encara lligades a aspiracions revolucionàries.
La negació d'aquest passat és una evidència, i el que impera és el sentiment d'anar a la deriva. El projecte de la Il·lustració ha mort. Déu ha mort. Les ideologies han mort. I el superhome nietzscheà no arriba...