Aquest llibre analitza les relacions entre política i llengua a la Catalunya del segle XVII, molt especialment en les dècades a l?entorn de la Guerra dels Segadors. A la primera part s?examina la connexió entre el poder, la nació i la llengua: s?hi reconstrueix el debat generat sobre aquest tema en les quatre darreres dècades i es presta atenció a les repercussions lingüístiques del procés creador de l?Estat modern espanyol. A diferència dels historiadors de la llengua i de la literatura, que fonamentalment han focalitzat l?anàlisi en els comportaments lingüístics, aquí s?aborden les directrius, les accions i els instruments que, encara que no tinguessin pròpiament una naturalesa lingüística, varen tenir repercussions en el terreny de la llengua. La segona part del llibre està dedicada a una figura concreta i força rellevant: Alexandre Ros i Gomar, qui per la seva intervenció en la «batalla de les llengües» (català-castellà) i en la «guerra de papers» ideològica i propagandística de la Guerra dels Segadors, així com també per una trajectòria política ben intensa, resulta un cas interessant per a l?anàlisi de les interrelacions entre el poder, la nació i la llengua en la monarquia espanyola i a la Catalunya del segle XVII.
Antoni Simon i Tarrés (Girona 1956) és catedràtic d?història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l?Institut d?Estudis Catalans. De les publicacions dels darrers anys destaquen: Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640 (1999), Cròniques de la Guerra dels Segadors (2003), Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l?estat modern espanyol (2005), Pau Claris, líder d?una classe revolucionària (2008), Del 1640 al 1705. L?autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea (2011) i La Bíblia en el pensament polític català i hispànic a l?època de la raó d?estat (2016). També ha dirigit el Diccionari d?historiografia catalana (2003).