Una generació se?n va, / i una altra ve, / pero la terra es manté sempre. / El sol surt, el sol es pon, / anhelant d?arribar al lloc / d?on tornara a sortir. / El vent bufa de tramuntana, / ara es gira de migjorn; / dóna voltes i més voltes / i refa el camí que havia fet. / Els rius corren cap al mar, / i el mar no s?omple mai; / pero els rius no cessen / d?anar sempre al mateix lloc. / Les paraules són pura rutina / i no val la pena de parlar; / l?ull no s?acontenta del que veu / ni l?orella del que sent. / Allo que ha passat tornara a passar, / allo que s?ha fet tornara a fer-se: / no hi ha res de nou sota el sol. / Quan d?una cosa diuen: / «Mira, aixo és nou!», / segur que ja existia abans, / en el temps que ens ha precedit. / De les generacions passades / no en queda cap record, / ni en quedara cap de les futures; / el seu record s?haura esvait / entre els qui vindran després. Eclesiastes 1, 4-11