El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va començar la Marxa de la Llibertat. Al Principat, cinc columnes de manifestants tenien per objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de la primera mobilització general de la societat civil dels territoris de parla catalana després del franquisme i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona i les grans ciutats. En un moment polític convuls, els diferents governs espanyols van prohibir la Marxa i van reprimir durament els participants amb violència, multes i detencions ?com s'ha pogut contrastar en els arxius i documents policials als quals ara, quaranta anys després, s'ha pogut accedir no sense problemes i restriccions?, però el moviment popular va donar prova de la seva força. «A LES JUSTES REIVINDICACIONS DELS CATALANS LA MARXA AFEGIA ELS PRINCIPIS DE L'ACCIÓ NO VIOLENTA [...] I LA FÉU DERIVAR CAP A UNA BEN ENCERTADA POSICIÓ DE DESOBEDIÈNCIA CIVIL.» [ARCADI OLIVERES, AL PRÒLEG] «ALESHORES DÈIEM QUE LA MARXA HAVIA ESTAT L'ESPURNA D'UNA ESPERANÇA. ARA PODEM AFIRMAR QUE AQUELL DESIG, AQUELLA ESPERANÇA, S'HA ANAT FENT REALITAT.» [ÀNGEL COLOM, A L'EPÍLEG]