Tres temes determinen les principals experiències del narrador de A la recerca del temps perdut: el de la representació, el de la imaginació i el de la memòria involuntària. Amb el primer s'hi relacionen les experiències de la separació, de l'abandonament i de l'estranyesa del real. Amb el tema de la imaginació s'hi relacionen la decepció perpètua del narrador, la gelosia, les il·lusions i les desil·lusions de l'amor. Pel que fa a la memòria involuntària, a més de testimoniar una existència tan intemporal que es podria sostreure a la mort, ens fa descobrir que la realitat no es troba fora de nosaltres, sinó al fons del nostre interior. És, doncs, una empresa vana observar el real per descriure'l, i descriure'l per restituir-lo. Ben al contrari, només el podem retrobar traient-lo del fons de nosaltres mateixos. Però encara cal transmutar aquesta matèria de l'art perquè se'n pugui reconèixer la veritat. I aquesta és la tasca de la literatura.

Nicolas Grimaldi és un filòsof francès nascut l'any 1933. Ha estat catedràtic de les universitats de Brest, Poitiers, Bordeus i la Sorbona, de la qual actualment és professor emèrit. Ha publicat més de trenta obres, entre les quals destaquen Bref traité du désenchantement (1998), L'home dislocat (2001), El llibre de Judes (2006) i Le crépuscle de la démocratie (2014).