La tendència a revisar els processos dŽensenyament i aprenentatge genera una nova concepció de lŽespai educatiu. La lectura dels textos que composen aquest dossier fa evident que avui lŽespai és un tema prioritari perquè vivim en un món on res no és lluny, on res no és estrany i on res no és senzill. LŽespai ja no el podem concebre de manera estàtica perquè ha esdevingut un personatge més que facilita la trobada dels diferents actors i la interacció que estableixen. És per això que ens atrau la idea dŽescenaris. Escenaris inclusius on siguin els nens i les nenes, els nois i les noies, els veritables defensors de lŽobra que sŽhi representa. Blocs temàtics: Parlem dŽaula, encara? Quantes parets té un aula? El lloc ja no condiciona la font del saber, per això és difícil pensar en un espai tancat entre quatre parets, amb cadires arrenglerades i tot organitzat com si el temps no passés. La distribució del saber reclama una nova concepció de lŽespai. Escenaris nous i inclusió. Dins i fora, i millor, tots junts. LŽescola inclusiva, que trenca les barreres entre els que tenen el dret de ser a dins i els que no, representa una oportunitat per a tothom. Aprendre en escenaris nous. Escenaris diversos i en ruta. No inventem res, seguim noves traces com la que va deixar Lorca amb el teatre La Barraca. LŽobra es mou, el públic i els actors sŽhi adapten en funció del lloc. Així, la cultura podia arribar a tots els racons i a totes les persones. No és aquest el propòsit de qualsevol institució educativa?