Evast, un músic d'idees esbojarrades, és contínuament el protagonista dels escàndols familiars. Incomprès pels seus fills (Narpan i Tana) i afectat per la complicada situació en què viu, vaga esmaperdut sense tenir més que un pensament, unes paraules del savi Ramon Llull: «Temedora cosa és, fill, la mort del cos; mas plus temedora cosa és la mort de l'ànima». L'obra no només parteix de l'admonició formulada per Llull, sinó que, a més a més, tots els seus personatges són extrets del món narratiu lul·lià, un món que se'ns apareix completament capgirat. Per aquest motiu, allò que més preocupa Evast, allò que creu més «temedor», no és què serà de la seua ànima, sinó com se li manifestarà la mort.