Quan el sol va besar la ratlla de l?horitzó, més de cent persones buscaven amunt i avall. Portaven bengales, xiulets i llanternes. La majoria cridava: «Victòria! Victòria!», en un tètric contrast entre el nom i la realitat.

La desaparició d?una nena posa en marxa els engranatges d?un univers narratiu exuberant, amb protagonistes principals inusualment comuns i herois secundaris singulars. Una novel·la polifònica sobre un poble imaginari on, malgrat mèrits indiscutibles o tragèdies insuperables, sembla que un mal fat amagui tots els seus habitants sota una capa d?oblit.

Una vigorosa novel·la coral de profundes ressonàncies. Un abans i un després en la impecable trajectòria d?Isabel-Clara Simó, referent ineludible de les lletres catalanes.