La dansa dels altres. Identitat i alteritat en la festa popular, és un ampli recull d'estudis a l'entorn de l'altra banda de l'alteritat: la identitat. La necessitat de l'antagonisme per definir-se ha generat relats i ficcions de llarga alenada en totes les cultures. El combat d'oposats és un dels arguments més transitats per l'espectacle escènic i dancístic de tots els temps, com ho demostren la gran quantitat de pervivències tradicionals arreu del món. En aquest llibre hi concorren investigadors de diverses procedències i especialitats interessats en desgranar les múltiples cares d'una figura festiva ancestral i prolífica: la de l'altre.


Al llarg de la història, als europeus els ha atemorit, obsessionat i, fins i tot, fascinat la idea de l'altre, una imatge abstracta, vaga i de contorns difícils de precisar. Ara relacionada amb construccions conceptuals mítiques com la del salvatge, ara projectada sobre figures de base real i històrica com la d'àrabs, turcs, gitanos i indígenes africans, asiàtics o americans, la idea de l'altre ha estat un dels motors més prolífics en la construcció de les narracions festives. El teatre, l'espectacle, la dansa i la música de caràcter tradicional i popular estan farcits de personatges que encarnen la diferència a través d'aspectes mítics, llegendaris, ètnics, religiosos, polítics o, fins i tot, antropomòrfics. Hom hi pot trobar en festivitats com el Corpus, el Carnestoltes o les festes majors d'arreu, danses de salvatges, de moros, de cristians, d'indis, de folls, de gegants, però també de dimonis, d'àngels, de monstres, de fenòmens o d'animals fingits. En definitiva, tot un complex univers que es pot aixoplugar sota el paraigua de l'alteritat, un concepte filosòfic encunyat fa uns anys però que en realitat és antic i està íntimament relacionat amb la definició del jo per oposició a l'altre. Així, el diàleg festiu entre els uns i els altres amaga un relat que ens permet resseguir l'evolució de les interrelacions entre diferents identitats al llarg dels segles. La dansa dels altres aprofundeix en l'estudi d'aquestes relacions, principalment al voltant de les festes de moros i cristians, a partir dels materials documentals historiogràfics, etnogràfics i iconogràfics més diversos i des de diferents branques del coneixement com ara l'antropologia cultural, la història, la sociologia, la filologia, la història del teatre i de la dansa, la musicologia, etc.