En aquest segon volum de La terra prohibida, el corrector editorial i professor de francès Albert Cros, demòcrata i pacifista que va haver de fugir a França un cop caiguda la República, ha de lluitar contra la pulsió amorosa que sent cap a una alumna adolescent que li segueix el joc. I Jordi Orsil, un dels escriptors amb més èxit del país, de ploma compromesa i perillosa, està escrivint, sense haver-lo viscut mai, una novel·la sobre l'exili, i es presenta davant de tothom com un pallasso histriònic amb qui no es pot parlar seriosament ni cinc minuts. De fons, un misteri: qui és Zero, el cap d'aquest nou moviment independentista que el règim pretén ofegar sense escrúpols?

«A mi, Pedrolo, em va ajudar a sobreviure».
Núria Cadenes
«Una obra mestra. Estil Faulkner i contingut amb suc: èxit segur. No se la perdin!».
David Castillo
«Una de les tetralogies més agosarades de la literatura catalana contemporània i la que explica més bé l'independentisme resistent dels anys cinquanta».
Sebastià Bennasar

Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, la Segarra, 1918 Barcelona, 1990) és l'autor més significatiu i popular de la resistència catalanista durant els anys més foscos del segle XX. La seva màxima ambició fou situar la literatura catalana al nivell dels corrents més actuals de la literatura mundial i fer guanyar lectors a una llengua plomada. L'any 1957 escrivia, sense cap esperança de veure-la publicada abans de la mort del dictador, La terra prohibida, un enorme retaule realista i testimonial d'unes generacions derrotades durant la Guerra Civil que maldaven per sobreviure i salvar les restes del naufragi. La tetralogia es va editar entre el 1977 i el 1978, però va acabar restant com una obra mítica i quasi introbable. Pedrolo i la seva obra no van defugir mai cap aspecte incòmode de les responsabilitats individuals i col·lectives del fet més determinant de la nostra història del segle XX.