La meva Carta als poetes, publicada, el juny del 2013, a la revista Poetari, comença, d'una manera abrupta, amb una pregunta: Què és, un poema, sinó un riu amb meandres?. I continua: Un relat avança sàviament cap a la fi, en línia recta. En canvi, llançada la pedra de la paraula, el poema és, més aviat, un joc de cercles concèntrics - o la precisa espiral d'un caragol. La meva visió de la poesia es pot aplicar al llibre PORS, de l'amic Jaume Invernon; s'hi escau com l'anell al dit. En cada un dels vint poemes, fa giravolts; res no és dit d'una manera rotunda, inapel lable. Com si ens xiuxiuegés: -La vida dona molts tombs; la poesia, també.