La Corona de Mallorca (1276-1349) sorgí a la mort de Jaume I i constituí una singular entitat política independent formada pel Regne de Mallorca (les illes Balears), els comtats del Rosselló i la Cerdanya i la senyoria de Montpeller, que estaria regida per una dinastia pròpia, regida el seu fill petit Jaume II. Però la major part dels estats de Jaume I passaren al seu fill major, Pere el Gran. Aquest monarca i els seus successors no acceptaren mai de bon grat aquesta divisió i, més al nord, els reis de França també esperaven l'ocasió per apoderar-se de la petita i dispersa Corona de Mallorca. Dos reis prudents (Jaume II i Sanç) varen saber, enmig de guerres i conflictes de tota mena, mantenir els seus territoris. Però el tercer, i darrer, monarca de la dinastia privativa, Jaume III, va tenir una actitud temerària i xocà amb un astut i ambiciós rei de la Corona d'Aragó, Pere el Cerimoniós, que el derrotà i incorporà el Regne de Mallorca als seus estats però respectant la seva autonomia. Malgrat tota aquesta història d'odis i venjances, es van anar consolidant a les illes Balears unes societats feudals, cristianes, amb una població majoritàriament d'origen català, i pròsperes, sobretot pel comerç amb el nord d'Àfrica. La població va anar creixent, es fundaren viles i s'importaren nombrosos esclaus. L'art gòtic va florir i Ramon Llull va dur la literatura en llengua catalana al seu esplendor. També hi havia una minoria jueva i l'excepció de la Menorca islàmica fou destruïda violentament el 1287.