A l'Hongria comunista, en el moment àlgid de la Guerra Freda, el control de la població era possible per la feina dels serveis policials, però també d'alguns ciutadans: petits delators, agents, espies i col·laboradors que teixien una xarxa asfi xiant i opressiva. András Forgách s'ha atrevit a novel·lar aquesta època sinistra i la vida malaguanyada d'aquests col·laboradors després de descobrir, amb horror, que durant molts anys la seva mare va ser-ho. El resultat, _L'expedient de la meva mare_, va crear una enorme polèmica a Hongria i va ser considerat immediatament un clàssic contemporani. Barrejant ficció i realitat, Forgách construeix una novel·la polièdrica en què les cartes dels seus pares i els informes dels serveis secrets hongaresos donen el contrapunt a la veu de la mare, a qui ell va estimar amb devoció. «No vull jutjar la mare», diu Forgách. «Però hi ha moments en aquesta història que són vergonyants i dolorosos. Encara ploro per ella, que va passar informació sobre mi i els meus amics als serveis secrets.» «LA MEVA MARE ERA AGENT O DELATORA. NO HO ERA. SÍ QUE HO ERA. NO! QUE SÍ! D'ACORD, NO ERA UNA AGENT, SINÓ UNA ESPIA. NO UNA ESPIA DE DEBÒ, PERÒ ALGUNA COSA SEMBLANT. O CAP DE LES DUES, SINÓ UNA COL·LABORADORA SECRETA. EL CARGOL MINÚSCUL, LA DARRERA RODA DENTADA D'UN APARELL REPRESSIU MESQUÍ. LA PEÇA QUE JA NO PODIA SER MÉS PETITA. I LA QUE JA NO PODIA SER MÉS INSIGNIFICANT. I TOTS ELS MOMENTS QUE VAS PASSAR EN COMPANYIA D'AQUESTA PEÇA (...) ES VEUEN TRANSFORMATS A CAUSA D'AQUEST DARRER I ÚNIC MOMENT.»