L?estudi sobre els orígens de l?Escola Puigcerver (1968) se centra en quatre eixos primordials: a) la funció fonamental que hi tingué l?associacionisme cristià de base ?la JARC? des de les tesis del cristianisme d?intervenció social derivades del Concili Vaticà II; b) la situació del centre escolar en una perifèria urbana com a cohesionador territorial a partir de la comunicació educativa entre la població periurbana i de l?interior del Baix Camp i l?alumnat del medi urbà, en una conjuntura de canvi demogràfic; c) la crisi cíclica de l?educació vigent com a conseqüència, en part, de l?«oblit» de la trajectòria d?una idea educadora que es concreta en el fet més evident: el desenvolupament és superior al creixement, i d) el programa comunitari de l?escola, basat en el convenciment que l?educació mai no ha de restar «aïllada» d?un projecte de construcció nacional.