Dues o tres pintes més tard. Notes disperses (2012-2014) és un assaig escrit com un diari sense dates. És un llibre que parla de lectures, d'experiències i de viatges acumulats en anys de crisi, social i potser personal. La veu en primera persona, però, lluny de servir per a mirar-se el melic, pretén servir de catalitzador d'un temps i una realitat cultural i política difícil i quasi sempre impossible d'interpretar amb velles certeses.

Construït amb anotacions breus i disperses, Dues o tres pintes més tard és un llibre per a obrir a l'atzar i anar recorrent els seus meandres, per a aturar-se i discutir.

Si un assaig és un “tempteig”, Dues o tres pintes més tard vol arriscar-se a cercar a través de l'escriptura un pensament resistent. Ple de dubtes i fragmentat, qui sap si escèptic i tot. L'escriptura com a refugi.

Unes pintes de cerversa amarga, la vida.