Els molins hidràulics han estat presents en el món rural català des de fa segles. La seva presència ens ha ajudat a fer les feines més necessàries per a la vida quotidiana: amb ells s'ha molt, s'ha esmolat i s'han enfortit peces de roba, però també s'ha treballat el guix, les olives, la pólvora, el ferro i un llarg etcètera. Avui dia, en canvi, pràcticament tots s'esllangueixen i estan esdevenint ruïnes que no sempre tenen la sort de poder ser considerades elements patrimonials. Aquest llibre pretén acostar-nos als diferents tipus de molins, veure les parts que els formaven, estudiar-ne el funcionament i finalment anotar com eren les relacions socials que es teixien al seu voltant. I ho fa amb un horitzó temporal que busca les seves arrels en els mons romà i àrab, per veure com es consoliden a l'edat mitjana. A diferència d'altres estudis anteriors, aquest llibre s'ha construït anant de les restes materials que en queden cap a la documentació que se n'hagi conservat. I és així que, per primera vegada, entren en l'estudi dels molins unes estructures de les quals no tenim cap referència documental. III PREMI D'ASSAIG MÓN RURAL