Al segle XVI, el filòsof Michel de Montaigne va inventar-se un extravagant artefacte expressiu, l'assaig, veritable acta fundacional del pensament modern.
L'objectiu de Montaigne era, literalment, “pintar-se a si mateix”. Els seus Assaigs són, entre altres coses, un dietari sense dates que permet explorar els plecs més recòndits de la condició humana amb una franquesa insòlita fins aquell moment. La vida aèria és un assaig en forma de dietari, cosa que l'acosta a la fórmula original del gènere. El moviment ordenat, clar i rectilini de l'escriptura –diu el professor Sáez– conté alguna cosa que matisa o contradiu la mort, perquè es tracta d'un moviment. Ferran Sáez Mateu hi explora la comèdia humana fent aflorar idees a partir de les seves pròpies vivències i alhora recreant vivències que tenen a veure amb idees filosòfiques abstractes. El resultat és una literatura del jo en què, paradoxalment, el protagonista acaba sent el lector, sorprès per un text que el reflecteix i l'atrapa.