La Patum de Berga, una de les principals manifestacions festives catalanes, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, és un bon exemple de la utilització política d'una festa popular al llarg de la història. Des del seu mateix moment fundacional, gestat a partir d'un cert enfrontament entre el poder civil i el religiós, i fins a la dictadura franquista, la pràctica totalitat de règims han procurat que la festa estigués, en major o menor mesura, al seu servei. I això s'ha vist plasmat en grans muntatges i en petits detalls insignificants. Catòlics i ateus; monàrquics i republicans; catalanistes i espanyolistes; carlins i liberals... tots, absolutament tots els règims han utilitzat la festa en un sentit o en un altre. El més excepcional de tot plegat, però, és que pràcticament cap opció política ha prohibit la celebració malgrat que aquesta hagués estat utilitzada pels enemics com un símbol identitari.