Es pot avançar cap a un futur prometedor sense mirar enrere? Cinc moments de la història ens mostren com a cada desafiament provocat per una gran epidèmia li segueix una resposta imaginativa i esperançadora. El coronavirus ha desvetllat el presagi que el món podria ser diferent de com ens l'havíem imaginat, i ens preguntem amb insistència com serà aquesta nova realitat. José Enrique Ruiz-Domènec, amb el rigor propi de l'historiador, ens convida a examinar el passat per trobar les respostes. Després de la plaga que va assolar l'Imperi bizantí a l'època de Justinià i Teodora, va venir el primer esplendor de l'islam i el naixement d'Europa. De la terrible pesta negra del segle XIV va sorgir el Renaixement. Els contagis provocats per l'arribada del espanyols al continent americà el 1492, i la verola que va acabar amb l'Imperi asteca, van impulsar les matrius econòmiques i polítiques d'Amèrica Llatina. Més tard, en ple segle XVII, les pestilències van posar Europa a la vora del col·lapse, però l'esperit revolucionari va donar a llum un nou món il·lustrat. I, finalment, l'anomenada "grip espanyola", que va desafiar el segle xx, va exigir una resposta decidida guiada pel coneixement científic, artístic i literari. En tots aquests episodis, que van generar una angoixa que avui ens és familiar, les societats van saber oferir respostes a l'altura de les circumstàncies. Sabrem ara afrontar de manera positiva les dificultats i vèncer, de nou, una gran epidèmia?