Durant més de seixanta anys —des del 1920, quan se'n va anar a fer de corresponsal a París, fins a la seva mort el 1981—, Josep Pla va mantenir una activitat literària intensíssima, que es va traduir en milers d'articles periodístics i una quantitat ingent de llibres. Un dels fets més destacables d'aquesta activitat és que, en les circumstàncies tan canviants en què es va anar produint, no va deixar d'obtenir sempre un gran èxit de públic, que encara avui manté; també la va acompanyar sempre la polèmica, i encara l'acompanya. Això, naturalment, no és fruit de l'atzar, sinó el resultat d'una opció deliberada per part de Josep Pla a l'hora de donar sortida a la seva grafomania.
La biografia literària de Xavier Febrés —un dels estudiosos de Pla més veterans, més informats i de ploma més amena— ressegueix l'evolució estilística de l'obra planiana, en destaca les virtuts sense amagar-ne les ombres i orienta els lectors cap als seus moments més memorables.