El sud-est de la península Ibèrica ha estat considerat el bressol dels embassaments moderns. A finals del segle XVI i durant el XVII hi hagué un fort moviment d'innovació tècnica gràcies al qual es construïren preses formidables com les d'Almansa, Tibi, Elx, Elda o Relleu. Es tracta d'unes infraestructures per al reg impulsades per autèntiques societats hidràuliques formades al voltant de ciutats i hortes de vocació comercial. Aquests pantans han estat reconeguts i estudiats mundialment, però en el cas de Relleu faltaven dades fonamentals sobre l'autoria i les veritables dates de construcció, una mancança que li ha restat l'atenció necessària durant dècades, però que aquest estudi tracta de superar, descobrint la història del pantà des de la seua projecció per Antonelli en 1607 fins que va ser abandonat en la dècada de 1940.
El llibre, que és el resultat de més de vint anys de recerca, té un doble objectiu: donar a conéixer la ignorada història de la presa i cridar l'atenció sobre el valor patrimonial d'aquest embassament oblidat, que necessita urgentment una figura de protecció i un pla de conservació que n'evite la destrucció.