Resseguir i analitzar la genealogia i els models de les obres literàries, o rastrejar les seves relacions amb altres textos, són enfocaments d'estudi productius que permeten conèixer aspectes fonamentals de la comunicació literària entre èpoques, entre cultures, entre autors i entre obres. L'objectiu del present volum és plantejar l'estudi de les relacions hipertextuals en algunes de les principals literatures occidentals en el període de 1900 a 1939. La varietat dels estudis ha fet possible traure a la llum un ampli ventall d'usos i de funcions de la re-escriptura: des de la traducció com a reescriptura, en principi, purament formal, però amb inevitables implicacions semàntiques, fins a la imitació estilística, passant per les reescriptures amb un valor cultural i identitari, la intermodalitat de la relació entre pintura i literatura, les transformacions bidireccionals, la transvaloració entre hipotext i hipertext o l'ús dels heterònims com a espais de reescriptura, entre d'altres.