Sistema Humboldt. Pensar/Pintar és una proposta expositiva desenvolupada per Nuria Rodríguez (València, 1965) que assenyala, mitjançant la pràctica artística (pintures, dibuixos, instal·lacions i vídeos), alguns dels mecanismes inventats per a tractar de compilar tota la memòria del món en un atles de l'impossible. El saber enciclopèdic, característica ineludible del projecte il·lustrat, es va encaminar cap a la modernitat com un enèrgic motor de combustió que engegà les avantguardes artístiques del segle XX. Aquest plantejament rescata la figura d'Alexander von Humboldt com l'última persona que es va proposar la quimera de compilar tots els sabers científics des d'una mirada que entrellaçava ciència i art. Geògraf, cartògraf, geòleg, vulcanòleg, sociòleg i botànic, inicià els primers passos del que avui coneixem com a climatologia, estadística i economia política. Recentment també se li han atribuït reflexions i advertències sobre el canvi climàtic i la biodiversitat. A principis de 1799, quan Humboldt tenia vint-i-nou anys, va posar en marxa un pla per experimentar en primera persona els llocs insòlits que les imatges de la seua infància havien construït com a destí. Alliberat de càrregues econòmiques i familiars, va recórrer a peu la costa mediterrània ple de somnis i carregat amb la seua vasta col·lecció d'instruments científics. El seu desig era utilitzar-los com a carta de presentació davant la societat científica de l'època i la cort espanyola i, d'aquesta manera, obtenir el passaport que li permetera viatjar amb total llibertat per territoris desconeguts. La col·lecció infinita de Nuria Rodríguez adopta noves formes per a la Sala Acadèmia. En entrar a la sala, el projecte s'inicia amb el glossari dels 48 parells de conceptes que sorgeixen des de l'associació intuïtiva o borgiana i que articulen tota l'exposició a manera d'índex (l'atzar) que, al seu torn, es contraposa amb les paraules de l'algorisme (l'inevitable), que ens ofereix l'aura freda del resultat mostrant la jerarquia dels conceptes més utilitzats en els volums I i II de "Kosmos" i els bigrames -grups de dos mots que antecedeixen aquests conceptes- més habituals del llibre.