Martín Martínez (1684-1734) va ser un dels principals il·lustrats de principis del segle XVIII, l'obra i la figura intel·lectual dels quals han estat arraconades per la historiografia. Va exercir com a Catedràtic d'Anatomia a l'Hospital General de Madrid i, a més, va dedicar la seva vida a la defensa de la Il·lustració, a la reflexió filosòfica i a l'articulació d'una nova poètica de la prosa i d'un castellà científic amb aspiració de ser considerat en pla d'igualtat amb els usos més avançats a l'Europa de l'època. Com a bona part dels il·lustrats, va ser un actiu polemista contra aquesta Espanya rància i anacrònica que es negava a morir i el màxim representant del qual va ser Diego de Torres Villarroel. Contra ell, i en defensa del «Teatro crítico universal», s'adreça l'opuscle que avui publiquem, el «Juicio final de la Astrología» (1727), un breu escrit burlesc a cavall entre la «Medicina escéptica» (1722) i la «Filosofía escéptica» (1730), i on aquest metge i filòsof mostra les seves excepcionals capacitats satíriques i els seus molt dilatats coneixements científics, filosòfics i literaris.