Efectivament, s'havien equivocat de ruta, però contemplar aquella immensitat de color verd, inacabables camps d'arròs que es perdien en la llunyania, no passava cada dia. [...] Alguns ocells voleiaven pels arrossars inundats, s'hi aturaven, ignorant la presència del cotxe atrotinat i la fotògrafa. L'única cosa que es podia sentir eren els crits dels ocells i la delicada fressa dels arrossars. Es respirava pau i assossec. I molta calor, moltíssima calor. A Un estiu al Delta, en Martí i la Mont viuran unes vacances inoblidables en terres de l'Ebre, entre extensos arrossars, platges immenses i romàntiques postes de sol des del Trabucador.