En aquest món de disfresses, on ens fan veure una realitat inventada i tot és pervers, el poeta cerca les "petites coses", la proximitat de les pròpies conviccions i de la gent estimada que l'envolta. És allà on troba refugi per no defallir. Des d'aquesta posició de força i confiança, el poeta es pot treure la màscara per esdevenir sincer, despullat d'afectacions i vanes esperances, fidel al compromís de la paraula. I és des d'aquesta tessitura que, com dèiem al començament d'aquesta breu conversa, ens interpel·la al lector per tal que, un cop llegits els poemes, també nosaltres diguem la nostra i ens sumen a la colla dels qui no volen donar el braç a tòrcer de les pròpies conviccions. Del pròleg de Carles Cervelló.