Agustí Díaz Garcia (Barcelona, 1962). Amb parella i dos fills. Psicòleg de formació, informàtic de professió. Comença a escriure tard, als 52 anys, en un exercici de superació dun trauma personal. Així descobreix el plaer de lescriptura, exclusivament en forma de poesia, gènere que li permet jugar amb les paraules, entretenir-se i expressar millor les seves emocions. El seu poema ¿Por qué escribo? ho descriu en detall.En aquesta obra, lautor reflexiona sobre temes cabdals del seu pensament: el pas del temps, el cant a la vida i el dolor de la depressió. Tot i que amb pinzellades de ficció, lobra és principalment un treball dintrospecció personal, acompanyat de càntics a lamor, de denúncies socials i del record dels seus estimats.Part daquesta obra ha merescut els següents guardons: Premi de Mèrit del XVII Certamen de poesia catalana del Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge de Catalunya, finalista del III Certamen Internacional «Maribel Sansano» i segon premi del XII Certamen de poesia «Rodrigo Manrique».