Fa vuitanta anys, el 1938, quan la desgraciada guerra civil espanyola s?atansava a la seva fi, va aparèixer aquest llibre. El moment no era pas el més propici i l?obra va tenir poca divulgació i menys després amb l?arribada dels vencedors en que va ser proscrita. Des de llavors només la trobem en algunes biblioteques; el que és, però, més sorprenent i trist a la vegada, és que mai més no hagi estat reeditada. Profundament observador, Emili Salut fou a la vegada un home crític i solidari. Les imatges escrites que deixà en aquestes pàgines son la d?un ser reflexiu que ha entès molt bé quina és la condició dels humans sota el domini dels poderosos amb l?auxili de les forces d?ordre. Es tracta d?un text fonamental per a conèixer com s?educava, es treballava i vivia al barri del Raval a les acaballes del segle XIX i el primer terç del XX. I el més important, quines eren les relacions socials entre els seus habitants. Emili Salut era un home del carrer, es guanyava la vida com a pintor de parets; no era un lletrat i això el lector ho veurà ben aviat. De fet aquesta és l?única obra que li coneixem; la seva fi