El Concili Vaticà II (1962-65), en la seva Constitució Dogmàtica Lumen Gentium, al número 29, va restaurar el diaconat com un grau de la jerarquia, independent i permanent, i va obrir la possibilitat que aquest diaconat també pogués ser conferit a homes casats d?edat madura. Aquesta renovació, en fer-se realitat a l?Església, ha plantejat una sèrie de qüestions teòriques i pràctiques; una d?elles és la identitat de l?esposa del diaca i el seu paper a l?Església. Aquest llibre tracta aquesta qüestió, amb la reflexió teològica i l?experiència familiar i eclesial, pròpia i d?altres. L?esposa del diaca, com a dona cristiana i com a esposa d?un diaca permanent, ha donat el seu consentiment, absolutament necessari perquè el seu marit sigui ordenat, i l?acompanya, amb amor, esperit de pregària i de servei, en el seu camí cap a l?ordenació diaconal i en el seu ministeri diaconal; en conseqüència, té una identitat, formació i funció específiques a l?Església; viu una experiència eclesial i una espiritualitat pròpia.