La publicació del professor Elias J. Corey sobre metodologia general per a la construcció de molècules complexes (Pure and Applied Chemistry, 1967) va significar un canvi de paradigma en l'àmbit de la síntesi orgànica que ha tingut impacte fins als nostres dies. També cal reconèixer Corey com l'impulsor de l'anàlisi de problemes sintètics assistida per ordinador amb la creació d'un programa capaç de generar efectivament una possible síntesi per anàlisi retrosintètica (Quarterly Reviews, 1971). La sistematització de la síntesi de molècules orgàniques complexes ha acabat essent un cas extraordinari de creativitat científica plasmat essencialment en dos aspectes. Primer, les metodologies de la retrosíntesi i de la programació computacional per a elaborar rutes sintètiques. Segon, la invenció d'una nova ontologia per a la química orgànica representada per conceptes com el sintó i la desconnexió d'enllaços. D'altra banda, aquestes innovacions s'han de valorar, sobretot, en el seu context de producció: l'ensenyament de la química. El 1960, quan Corey va accedir com a professor a la Universitat de Harvard, va desenvolupar una aproximació general al disseny de la síntesi orgànica, per tal que els seus alumnes i els seus investigadors la poguessin aprendre, dissenyar i programar. Es pot dir, doncs, que l'anàlisi retrosintètica de Corey va transformar la pedagogia i la pràctica de la planificació de la síntesi orgànica en tots els àmbits d'aplicació.