Ja fa un temps que em vaig decidir a fer un poemari sobre la nostra llengua. En primer lloc, i com en altres ocasions, vaig pensar en el títol de l'obra. Un títol que mostrara el meu amor per ella, la passió que pose en la seua defensa, en el seu conreu, molt d'amor.
Vaig començar a escriure'l pensant en els problemes que tenim els catalanoparlants, a banda del munt de menyspreus totals i continus que s'acumula al País Valencià.
A mesura que anava creant un poema, em va sobreposar la idea de fer versos sobre gramàtica de la llengua, també d'homenatges a persones que, com m'ha ocorregut a mi, estimen el valencià i lluiten per ell. Mai els podrem agrair prou la seua militància lingüística.
En resum, el llibre és un cant ple d'admiració per la nostra llengua. Fem-li molts besos.