El 1935 el règim feixista va confinar el pintor i escriptor torinès Carlo Levi a la regió meridional de la Lucània. Metge de formació, imbuït d'un humanisme profund, Levi va descobrir al sud d'Itàlia un món pagès deixat de la mà de Déu —d'aquí el títol— i regit per una lògica del tot diferent, amb una existència arrelada a la terra i amb un sistema de creences ancestrals, on es fan presents la màgia i la bruixeria. La lucidesa i l'empatia amb què, pocs anys després, Levi descriu aquell món basteixen una obra punyent i apassionada, amarada de pietat i de solidaritat, a mig camí entre la narració, la crònica i l'assaig sobre la “qüestió meridional”. La novel·la va ser portada al cinema per Francesco Rosi el 1979, en una pel·lícula protagonitzada per Gian Maria Volonté.