L'autor ha estructurat el llibre en tres grans apartats o escenaris. En el primer, "Happylàndia", concep una plaga que no causa dolor, sinó felicitat als afectats, motiu per fer una crítica social de la felicitat imposada. En el segon escenari, "La metamorfosi dels escuts", se centra en la inseguretat: la gent veu escuts de protecció que es transformen en telescopis, escuts immensos..., la qual cosa dona entrada per parlar de la postveritat, la postmodernitat, els feixismes... I en el tercer escenari, "Síndromes en la Ciutat", es produeix també una pandèmia que comença amb la síndrome de Prader-Willi, la de Diògenes, la digital... L'autor se centra, finalment, en Sísif, entre el mite i la síndrome referida al sentit de la vida o a la seva absurditat de vertigen.