En Boratin, un cantant de blues de vint anys que ha intentat suïcidar-se saltant del pont del Bòsfor, torna a casa després d'una breu recuperació a l'hospital. Pateix una amnèsia parcial que no li permet recordar qui és però sí dades i fets històrics, tot i que no pot endreçar-los en el temps. Alliberat del dolor i la història personal que el va empènyer a intentar matar-se, el jove passa el temps passejant per Istanbul, reflexionant amb estranys i amics sobre què ens fa ser qui som, submergit en un laberint de narracions sobre la ciutat i el seu passat.

Burhan Sönmez guia de manera brillant el lector a través de la ment d'en Boratin i planteja dues preguntes cabdals: qui som, sense els records que ens configuren? I: quin paper juga en la nostra identitat el passat del lloc on vivim? L'autor ens ofereix un text ple d'històries que llisca, suaument, pels revolts i els significats de la memòria, el poder i la fortalesa humana.